Una cosa que sempre m'ha encantat fer quan he estat a la República Txeca és sentir les converses que tenen els infants amb les seves mares. Els petits, com és natural, fan errors a l'hora de fer servir la llengua, i les mares els corregeixen contínuament. Moltes vegades he après detalls del txec en tramvies i parades d'autobús gràcies a aquests apunts maternals que no anaven adreçats a mi.

Recordo, per exemple, una nena al tramvia que deia que veia pět kola (cinc bicicletes). I la seva mare de seguida, amb una veu dolcíssima, per cert, la va corregir: pět kol. I és que la petita no sabia que per a nombres a partir del cinc, el substantiu no ha d'anar en nominatiu plural, sinó en genitiu plural. 

L'altre dia era al metro a Barcelona i sentia trossos d'una conversa d'una mare catalana amb la seva filla. Allà no només em va decebre que la mare no corregís els errors de la nena, és que era la mare la qui deia coses com:

apreta tu un. Imagino que volia dir: pitja'n un tu. L'absència del pronom feble fa la frase molt poc entenedora. Un.... La frase quedava a mitges i moria de sobte.

queden dos. Referint-se a les parades o estacions de metro que quedaven. De nou, jo tornava a tenir la sensació d'una frase entretallada que encara no s'havia acabat. dos.... El meu cervell català estava esperant un substantiu que mai no va arribar. Apart la mare s'equivoca en el gènere, un error comprensible en estrangers, però que en cap cas normal en nadius. La mare no va saber dir en queden dues. I és que la gent de seguida es riu del pobre Johann Cruyff i el seu ús pobre de masculins i femenins, però no sembla pas que la majoria de barcelonins ho faci gaire més bé.

Em sorprèn que aquestes mares descurin d'aquesta manera la llengua. Elles, que tan preocupades estan de procurar una bona educació als seus fills... i a la llengua, que no és ni més ni menys que el vehicle de transmissió dels coneixements i l'eina per expressar-los, sembla que no li donin gaire importància. Si simplifiquem la llengua, també simplifiquem allò que hi transmetem...tan cert com que amb una bicicleta rovellada no anem tan bé com amb un cotxe ben equipat. Si simplifiquem tant ens quedarem sense res. L'ésser humà va fer un gran pas endavant quan va desenvolupar el llenguatge perquè podia transmetre els seus coneixements de manera molt eficaç.